Compareu aquestes dues fotografies i busqueu similituds i diferències entre elles:
 |
dissabte, 4 de gener del 2014
Esports i Tecnologia: Recurs didàctic
EXERCICI PRÀCTIC
Compareu aquestes dues fotografies i busqueu similituds i diferències entre elles:
Compareu aquestes dues fotografies i busqueu similituds i diferències entre elles:
Esports i Tecnologia: El circuit de Montjuïc
Si existeix algun lloc emblemàtic en
la història de l'esport del motor a
Catalunya no pot ser un altre que el Parc de Montjuïc, al cor de Barcelona,
on se situa un circuit que va marcar la competició automobilística com a pocs i
que, per una o una altra raó, mai ha deixat de ser notícia. Una pista en la
qual els pilots superaven forts desnivells, notaven com se'ls encongia el cor
en saltar en el canvi de rasant i es jugaven la vida traçant a escassos
centímetres dels arbres i dels fanals.
Després de la Guerra Civil els Grans Premis es traslladen al nou circuit de Pedralbes entre 1946 i 1954, on es proclama per primera vegada campió mundial l'argentí Juan Manuel Fangio. Mentre, tot tipus de competicions tenen lloc a Montjuïc, des de carreres de sport a etapes de rallyes, passant per la disputada Copa Nuvolari. Però no tot era competició d’elit. Si el circuit era popular és perquè allà corrien vehicles més modests i per tant a l'abast de major nombre de pilots.
Després de la Guerra Civil els Grans Premis es traslladen al nou circuit de Pedralbes entre 1946 i 1954, on es proclama per primera vegada campió mundial l'argentí Juan Manuel Fangio. Mentre, tot tipus de competicions tenen lloc a Montjuïc, des de carreres de sport a etapes de rallyes, passant per la disputada Copa Nuvolari. Però no tot era competició d’elit. Si el circuit era popular és perquè allà corrien vehicles més modests i per tant a l'abast de major nombre de pilots.
El 1969 Montjuïc torna a acollir la Fórmula 1 alternant-se amb el flamant traçat del Jarama com a seu del Gran Premi d'Espanya. Només es corren quatre edicions - per onze a Madrid - però són massivament seguides per un públic àvid d'automobilisme de qualitat.
El Gran Premi d'Espanya de 1975 va estar marcat per la tragèdia. A la volta 26, el vehicle de Rolf Stommelen va xocar contra la tanca i va matar a cinc espectadors. La carrera va ser detinguda i el circuit va ser eliminat del calendari internacional de Fórmula 1 a partir d'aquesta data. Malgrat la suspensió de les proves de F-1, Montjuïc estava tan imbricat a la vida esportiva i social de Barcelona que ja havia esdevingut un element més de l'entorn familiar de la ciutat.
RTVE Moments - Circuit de Montjuïc
dijous, 2 de gener del 2014
Esports i Tecnologia: L’enginy dels microcotxes
Abans de l'arribada del Seat 600 els microcotxes
eren una imatge habitual als nostres carrers, i molts d'ells es fabricaven a
Barcelona. Per entendre aquesta història hem de remuntar-nos al primer terç del segle XX,
quan el sector de l'automoció comença a cobrar força a Catalunya fins a
esdevenir una de les bases de la nostra indústria.
Després de la guerra, amb moltes
empreses finides o descapitalitzades, comença la recuperació de la mà de petits
tallers que, pal·liant l'escassetat de recursos i les restriccions amb esforç i
imaginació, aconsegueixen aixecar la indústria local. Així arrenca la producció
de microcotxes, un fenomen que també té lloc a altres països d'una Europa que
es recupera de la II Guerra Mundial.
Des de mitjans dels anys 40 fins a principis dels 60 a Barcelona i voltants van arribar a funcionar una vintena de constructors, tallers en la seva majoria més unes poques empreses de major envergadura, dedicats al cultiu del microcotxe i parents propers (motocarros, tricicles i motos amb o sense sidecar).
La majoria d'aquests vehicles es feien amb més ofici que mitjans usant matèries primes poc sofisticades a causa de l'autarquia (costava molt trobar alumini, per exemple) i mitjançant processos bastant artesanals. De vegades els qui empraven en ells el seu talent eren tècnics i mestres industrials formats abans de la guerra, abocats a la creació d'aquests enginys de petita grandària i construcció senzilla per falta de millors perspectives.
El Top 10 dels microcotxes barcelonesos
CLÚA
DAVID
DUNJÓ
DUNJÓ
FH
JUNIOR
KAPI
KAPI
MAQUITRANS
MOVILUTIL
MYMSA
ORIX
L’enginy dels microcotxes
dimecres, 1 de gener del 2014
Oci i temps de Lleure
Els fets esmentats a entrades anteriors són característics de la vida quotidiana del poble i la societat de la postguerra barcelonina. Però, un cop la guerra havia finalitzat, arribava el moment de patir les fortes crisis econòmiques i socials que van desencadenar situacions d'autèntica penúria. Per aquest motiu, vull aturar-me a observar i a analitzar amb detall els canvis que es varen donar desprès de la guerra i els motius que els van provocar, per tal de, fer una breu comparació amb la situació actual de Barcelona a inicis de l'any 2014 i observar així que les circumstàncies que vivim actualment no queden pas allunyades de les que van viure, cap allà l'any 42, els ciutadans de Barcelona ,tot i que, el context que va desencadenar aquesta conjuntura tan crítica no té res a veure amb la situació que ens ha portat als ciutadans a patir la forta crisi social i econòmica que estem visquen avui dia.
Al finalitzar la guerra la situació econòmica de gran part dels habitants de Barcelona va patir certs canvis. La d'alguns es va tornar més precària i per contra, i encara que sembli sorprenent, la d'altres més abundant.
Aquest fet va provocar que molts aspectes de la seva vida diària es modifiquessin, un d'ells va ser l'oci i l'entreteniment, per aquest motiu, van aparèixer activitats dirigides a un públic de classe alta com per exemple, el saló de la moda. D'altres activitats anaven encaminades a oferir la possibilitat, a aquells que no disposaven de prou poder adquisitiu, de gaudir del seu temps lliure amb activitats d'oci més alternatiu i obertes a tots els públics com per exemple, l'espectacle de les curses de cambrers, el mercat de Sant Antoni o els Encants.
Avui dia ,a causa de la forta crisis econòmica, una gran part de la societat a vist disminuir substancialment la seva economia. Per aquest motiu, s'ha creat una nova oferta d'oci destinat a que tothom poguí gaudir del seu temps lliure com per exemple realitzar activitats, de caire cultural, als carrers o oferir dies on assistir al cinema és més econòmic. Fins i tot, han aparegut red's socials on es realitzen suggeriments perquè les persones poguem conèixer el gran ventall d'activitats ,a preus molt assequibles o sense cap tipus de cost, a les que poden accedir. Per una altra banda, també s'han creat espais web amb la intenció d'informar als usuaris sobre grans oportunitats en espectacles, gastronomia, cultura, esport i un llarg etcètera.
Mitjançant aquest petit anàlisi de la situació de postguerra i de la situació de crisis a Barcelona observem com ,evidentment, els esdeveniments que van desencadenar les diferents situacions de les que ara parlem són absolutament diferents. Però, tot i així, no és cap bogeria esmentar certs punts on es poden realitzar connexions similituds que conviden a la comparació entre els dos moments històrics tan diferents però a la vegada, paradoxalment, tan propers entre ells.
Així doncs, podem analitzar com moltes vegades les situacions viscudes per una societat poden ser molt variades i oposades però ,malauradament, els resultats finals solen perjudicar als mateixos sectors de la societat.
Per últim, aprofitar per fer la reflexió final. Donem importància a que la societat pugui gaudir de diferents activitats lúdiques sobretot en moments complicats on gairebé tota la població es veu afectada per unes difícils circumstàncies que ,en un primer moment, semblaven que sols afectaven al sector econòmic, però que ,malauradament, i vist que tot va lligat i connectat, a acabat afectant a tots els aspectes que una persona necessita per desenvolupar-se i viure plenament en societat.
Hi havia una societat que era molt conscient dels beneficis de l'oci, el lleure i l'entreteniment de la gent.
Al finalitzar la guerra la situació econòmica de gran part dels habitants de Barcelona va patir certs canvis. La d'alguns es va tornar més precària i per contra, i encara que sembli sorprenent, la d'altres més abundant.
Aquest fet va provocar que molts aspectes de la seva vida diària es modifiquessin, un d'ells va ser l'oci i l'entreteniment, per aquest motiu, van aparèixer activitats dirigides a un públic de classe alta com per exemple, el saló de la moda. D'altres activitats anaven encaminades a oferir la possibilitat, a aquells que no disposaven de prou poder adquisitiu, de gaudir del seu temps lliure amb activitats d'oci més alternatiu i obertes a tots els públics com per exemple, l'espectacle de les curses de cambrers, el mercat de Sant Antoni o els Encants.
Avui dia ,a causa de la forta crisis econòmica, una gran part de la societat a vist disminuir substancialment la seva economia. Per aquest motiu, s'ha creat una nova oferta d'oci destinat a que tothom poguí gaudir del seu temps lliure com per exemple realitzar activitats, de caire cultural, als carrers o oferir dies on assistir al cinema és més econòmic. Fins i tot, han aparegut red's socials on es realitzen suggeriments perquè les persones poguem conèixer el gran ventall d'activitats ,a preus molt assequibles o sense cap tipus de cost, a les que poden accedir. Per una altra banda, també s'han creat espais web amb la intenció d'informar als usuaris sobre grans oportunitats en espectacles, gastronomia, cultura, esport i un llarg etcètera.
Mitjançant aquest petit anàlisi de la situació de postguerra i de la situació de crisis a Barcelona observem com ,evidentment, els esdeveniments que van desencadenar les diferents situacions de les que ara parlem són absolutament diferents. Però, tot i així, no és cap bogeria esmentar certs punts on es poden realitzar connexions similituds que conviden a la comparació entre els dos moments històrics tan diferents però a la vegada, paradoxalment, tan propers entre ells.
Així doncs, podem analitzar com moltes vegades les situacions viscudes per una societat poden ser molt variades i oposades però ,malauradament, els resultats finals solen perjudicar als mateixos sectors de la societat.
Per últim, aprofitar per fer la reflexió final. Donem importància a que la societat pugui gaudir de diferents activitats lúdiques sobretot en moments complicats on gairebé tota la població es veu afectada per unes difícils circumstàncies que ,en un primer moment, semblaven que sols afectaven al sector econòmic, però que ,malauradament, i vist que tot va lligat i connectat, a acabat afectant a tots els aspectes que una persona necessita per desenvolupar-se i viure plenament en societat.
Hi havia una societat que era molt conscient dels beneficis de l'oci, el lleure i l'entreteniment de la gent.
Ho deien els romans “panem et circenses”, que traduït literalment vol dir “ Pa i circ” i que actualment té unes connotacions negatives ,ja que, dona a entendre que amb una mica de no res els governants eren capaços de distreure a un poble idiota de totes les atrocitats i dificultats que ells cometien.
No volem un oci que ens mantingui allunyats de realitzar una crítica de la política de l'engany que estem patint però sí que és recomanable un oci que permeti que la gent pugui sortir i oblidar, en certa mesura, les dificultats que es troba durant el seu dia a dia.
No volem un oci que ens mantingui allunyats de realitzar una crítica de la política de l'engany que estem patint però sí que és recomanable un oci que permeti que la gent pugui sortir i oblidar, en certa mesura, les dificultats que es troba durant el seu dia a dia.
dilluns, 30 de desembre del 2013
Oci i lleure en temps de postguerra
Com he mencionat a l'anterior publicació al blog durant l'època del franquisme, a Catalunya, es van eliminar gairebé totes les celebracions pròpies de la cultura catalana. La dictadura, va significar la supressió de les llibertats democràtiques amb la repressió de la cultura catalana. El seu caràcter totalitari i els seus objectius unificadors significaren la imposició d'una sola cultura i una sola llengua, la castellana. Tot i així, hi va haver una tradició típicament catalana que sí que va ser acceptada pel règim tot i tractar-se d'una festa popular de casa nostra. Parlo de la festivitat dels Tres Tombs.
La festa popular dels tres tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, els carros i altres animals, en el seu moment animals de tir, per l'interior de la població. Per aquest motiu, aquest ritus, festa o tradició també rep altres noms com ara, Passades, Beneïdes i Passant.
Concretament, a la ciutat de Barcelona, als barris on hi havia més tradició sobre aquesta festa popular van ser els barris de Sant Antoni i Sant Andreu de Palomar on encara ,avui dia, la gent acostuma a portar les seves mascotes ,per tal que, aquestes siguin beneïdes per Sant Antoni Abat. Aquesta tradició, com ja he dit abans, va tenir la sort de sobreviure al règim per què era una festa popular que recordava, i avui encara recorda, al temps rurals.
Com a mostra tenim la sorprenent fotografia inferior on s'observa un noi amb barret fort i un cigar a la boca mentre porta el seu cavall a fer les tres voltes amb la intenció de que aquest sigui beneït.
Oci i temps de lleure en temps de postguerra
La vida quotidiana continua i s'ha de fer front a la nova i complexa situació política, social i econòmica que es presenta. Gran part de la societat de Barcelona es troba en crisis econòmica però molts altres s'enriqueixen gràcies a l'estraperlo.
És moment de mostrar que les coses milloren, o almenys, s'ha de fer creure al poble que així és, per aquest motiu, a la ciutat de Barcelona s'eliminen antigues festivitats que no eren del gust del règim i es presenten nous entreteniments. Amb aquesta finalitat, es van crear noves activitats que en el seu moment van tenir una bona acceptació. Un bon exemple és el “Salón de la Moda” on es mostraven vestits que gran part de les dones de la ciutat Condal no podien, ni tan sols, somiar amb comprar o lluir.
Un altre gran entreteniment van ser els Encants o el Mercat de Sant Antoni que es va transformar en un famós mercat de segona i tercera mà on es podia trobar de tot a un preu molt assequible per a la gent que no disposava del suficient poder adquisitiu per comprar a uns altres establiments. Però, el més curiós de tots els entreteniments que van sorgir durant l'època de la postguerra va ser la popular “cursa de cambrers” que va aconseguir fer-se molt famosa i despertar molta curiositat i expectació tant al gremi com en els ciutadans, ja que, es celebrava als carrers de la ciutat i a la Rambla de Barcelona.
Una bona imatge d'aquest popular esdeveniment és la foto que es va utilitzar com a cartell publicitari per promocionar el concurs on apareix un cambrer amb la tradicional ampolla i got que havien de ser transportats sense que aquests caiguessin a terra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)