Abans de l'arribada del Seat 600 els microcotxes
eren una imatge habitual als nostres carrers, i molts d'ells es fabricaven a
Barcelona. Per entendre aquesta història hem de remuntar-nos al primer terç del segle XX,
quan el sector de l'automoció comença a cobrar força a Catalunya fins a
esdevenir una de les bases de la nostra indústria.
Després de la guerra, amb moltes
empreses finides o descapitalitzades, comença la recuperació de la mà de petits
tallers que, pal·liant l'escassetat de recursos i les restriccions amb esforç i
imaginació, aconsegueixen aixecar la indústria local. Així arrenca la producció
de microcotxes, un fenomen que també té lloc a altres països d'una Europa que
es recupera de la II Guerra Mundial.
Des de mitjans dels anys 40 fins a principis dels 60 a Barcelona i voltants van arribar a funcionar una vintena de constructors, tallers en la seva majoria més unes poques empreses de major envergadura, dedicats al cultiu del microcotxe i parents propers (motocarros, tricicles i motos amb o sense sidecar).
La majoria d'aquests vehicles es feien amb més ofici que mitjans usant matèries primes poc sofisticades a causa de l'autarquia (costava molt trobar alumini, per exemple) i mitjançant processos bastant artesanals. De vegades els qui empraven en ells el seu talent eren tècnics i mestres industrials formats abans de la guerra, abocats a la creació d'aquests enginys de petita grandària i construcció senzilla per falta de millors perspectives.
El Top 10 dels microcotxes barcelonesos
CLÚA
DAVID
DUNJÓ
DUNJÓ
FH
JUNIOR
KAPI
KAPI
MAQUITRANS
MOVILUTIL
MYMSA
ORIX
L’enginy dels microcotxes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada