La vaga de tramvies

Causes

En matèria econòmica i política cal destacar que Barcelona va patir una forta depressió durant la postguerra. En primer lloc, a les conseqüències pròpies d’una guerra civil, cal sumar-hi  la autarquia econòmica franquista. La misèria, la fam, i l’aïllament internacional no permetien el creixement econòmic de l’estat espanyol. En segon lloc, i com a conseqüència, la situació de les classes obreres era molt precària. Els aliments havien de ser racionalitzats a patir de les cartilles de racionament, les malalties no paraven de créixer, i la població de Barcelona no parava de créixer atès les fortes onades immigrants que experimentava la ciutat. No va ser fins el 1959 i amb el pla d’estabilitzacions i l’obertura internacional que l’economia de Barcelona es va anar recuperant.

Acció

Qui més patia aquesta dura depressió econòmica era la classe obrera. Les condicions per als treballadors eren molt dures: sous baixos, moltes hores de treball, pocs drets laborals i, potser el més important, sense cap dret a vaga. Pel govern franquista les vagues representaven la continuació de la lluita armada dels “rojos”. Però, a la primavera del 1951 es va produir a Barcelona una de les reivindicacions més importants de la postguerra.

Els tramvies, els quals eren utilitzats per molts treballadors per anar a la feina, van pujar dels 50 cèntims als 70 cèntims el preu del bitllet. Aquest fet va suposar la indignació dels usuaris i es va iniciar una vaga-boicot, dirigida pel sindicat de la CNT (Confederación Nacional del Trabajo), en la que ningú no utilitzava el tramvia per moure’s per la ciutat. Aquest vaga-boicot, en la que varen participar falangistes, també si van sumar diverses protestes al carrer en que es reclamaven drets pels treballadors.

Conseqüències

Atès l’organització de la població de Barcelona els tramvies viatjaven buits i la crispació de la població era cada cop més gran. Amb aquest panorama els dirigents polítics es van veure obligats a tornar als preus anteriors, als 50 cèntims, i a més a més, aquests fets també van provocar la destitució del governador i batlle de la ciutat.